fins la polla

d'en Mel Gibson de merda...

...i la seva croada.

Si et venen una pel·lícula que es titula "The passion of the Christ", així, amb aquest títol, quan compres l'entrada ja saps què t'hi trobaràs, i si quan surts et queixes que t'han volgut adoctrinar doncs gairebé que és el teu problema, per gilipolles o ingenu, però el teu problema.
Però estic parlant d'Apocalypto.

Fem un exercici de cinema-ficció. Imaginem que anem a veure una pel·lícula titulada Apocalypto, en la qual es narra l'odissea d'un petit poble maia, centrant-se en la figura d'un jove caçador. Un grup de guerrers arriben al poble i, després d'una crua batalla, se n'emporten els adults aprofitables per, en el millor dels casos, vendre'ls com esclaus i, en el pitjor, sacrificar-los per aplacar la ira dels déus. La pel·lícula ha començat amb una frase plena de lucidesa, en la qual un erudit ens ve a dir que els grans imperis només cauen a les invasions externes quan estan destrossats per dintre. La història n'és plena, de casos, no cal que parlem només de Roma. El metratge avança, passant d'un naturalisme costumbrista al cinema èpic espectacular, per acabar en cinema d'aventures d'alló més trepidant. La història acaba i sortim de la sala més que satisfets, pensant que, tot i que les dues hores i vint minuts haurien pogut ser dues hores simplement eliminant la càmera lenta innecessària, ho podem més que perdonar perquè hem passat una estona agradable amb una història espectacular i ben explicada, i que el director mereix el nostre més gran respecte per tenir els collons de fer una cosa així i vendre-la en llengua maia amb subtítols.

Però fora del cinema-ficció entra en joc el factor Mel Gibson i el seu fanatisme, i la lectura és totalment diferent. Ara veiem com la frase inicial en realitat ens està dient que els conqueridors espanyols (i portuguesos, i europeus en general) en realitat no van fer res tan terrible (de fet, "No one can outrun their destiny"). A l'Amèrica precolombina només hi havia salvatges, que (mal)vivien en una societat completament decadent. Moribunda. Sort encara en van tenir que els vam anar a salvar d'ells mateixos. Sort en van tenir, que els vam portar la creu.
Potser no estava preparat per aquesta lectura, però en arribar l'escena final, en la qual el protagonista ha d'escollir el camí, no he pogut fer més que pensar amb totes les meves forces "Vés-te'n, Jaguar Paw, agafa la teva dona i els teus fills i foteu el camp a les muntanyes. Vés-te'n, que si no ho fas tu, ho faré jo". I arribats a aquest punt, no hi ha llengua maia subtitulada que compensi aquesta sensació.

I fot ràbia, perquè a part de ser un fanàtic religiós és un excel·lent director, però no sembla ser capaç de destriar les dues coses. O potser sóc jo, qui no sap fer-ho i està ple de prejudicis, vés a saber. Però d'aquí un parell d'anys, quan s'estreni la visió Mel Gibson de la inquisició espanyola en castellà medieval, o l'odissea d'uns pakistanesos del neolític explicada en indoeuropeu, de ben segur l'aniré a veure. Però llavors tornaré a saber què em trobaré.

Sunday, January 14, 2007

Brainstorming #0007

{Inici del comunicat}
Deu ser que
follant
bé
i
en quantitat
les coses es veuen d'una altra manera
(perspectiva)
, però
ara mateix
no sé de què
queixar-me.
{Fi del comunicat}

Monday, December 04, 2006

#0061

Estic fins la polla

de la convergentosfera...

...i el seu últim mes, en el qual s'ha revitalitzat, mutat i multiplicat.

Podria estar més que fins la polla de la destrempera que provoca en Montilla, però la veritat és que ho compensa amb escreix la manera com me la posa dura la reacció d'aquests petits zaplanes (filo)convergents.

Tuesday, November 07, 2006

Brainstorming #0006

{Inici del comunicat}
Aquesta tarda
he estat cagant
amb la veu de fons
d'un dels individus
més incapacitats
de l'edifici.
L'hi he dedicat.
{Fi del comunicat}

Monday, October 09, 2006

Brainstorming #0005

{Inici del comunicat}

{Fi del comunicat}

Friday, October 06, 2006

Brainstorming #0004

{Inici del comunicat}
Reivindico
profusament
el meu dret constitucional
a masturbar-me a la feina
{Fi del comunicat}

Thursday, October 05, 2006

Brainstorming #0003

{Inici del comunicat}
Un dia te trobaràs amb una polla a la boca
i no sabràs d'on ha sortit
{Fi del comunicat}

Tuesday, October 03, 2006

{Inici del comunicat}
Últimament tinc una vida massa interessant com per perdre el temps jugant a fer un bloc //
Ets un sobrat
I un fantasma
I un gilipolles
I un imbècil //
Res que no em repeteixi
jo mateix
solet
un múltiple natural primer de pi
cada dia abans d'anar a dormir //
I un projecte frustrat d'actinomicet
paràsit
propens a la sífilis //
Touché
{Fi del comunicat}

Thursday, August 17, 2006

#0060

Estic fins la polla

dels memes...

...com aquest, però com que mai n'he fet cap i em fot així com gràcia, me n'he apropiat. Si a algú no li sembla bé, que ho digui i el passaré amb el departament de reclamacions, on podrà escoltar una agradable musiqueta.

Les tres coses que faries si fossis milionari

1. Asseure'm en una còmoda butaca en un àtic de la Diagonal i passar-me el dia fent-me palles mentre miro milers de treballadors i similars anant amunt i avall com imbècils. Intentaria parar abans que se m'encetés.

2. Comprar un nen. Després ja decidiria què en faig. Si em surt un filldeputa amb SHDA segurament li rebentaria el cap i deixaria la resta al congelador.

3. Llogaria el Vaticà un parell de dies per passejar-m'hi en calçotets. Potser també intentaria emborratxar-m'hi mestrament, i amb una mica de sort pixar-me en un confessionari, però això ja serien extres innecessaris.

Les tres coses que diries en veu alta si sabéssis que ningú et recriminarà o contradiurà

1. No, jo no sóc així en realitat. Tot és culpa d'uns desafortunats experiments soviètics.

2. Ho sento, tiu, però pel que sembla la teva nòvia em prefereix a mi. Sort.

3. Ets una puta inútil amb l'encefalograma d'un crustaci abissal. I igual de lletja.

Les tres coses que canviaries de la teva vida, de tu mateix

1. Reorganitzaria la major part de la caixa toràcica. El munt de cavitats innecessàries i òrgans inútils que hi ha em posa nerviós.

2. Voldria convertir-me en Keith Richards les nits de lluna plena. Per espantar els nens, més que res.

3. Canviaria el meu mal caràcter pel d'un bon minyonet escolta. No, seriosament (que jo sóc molt bona persona, afable i totes aquestes coses tan guais), voldria una samarreta vermella. Vermell fosc. O millor encara, la capacitat de respirar amoni.

Les tres coses que canviaries del teu voltant

1. L'aire. Canviaria l'oxigen per amoni i ja veuríeu, ja, quanta diversió junta!

2. Els vegetals. Els faria desaparèixer, però només per putejar. I si algú ha de fer la fotosíntesi, que siguin plantacions de clons d'en Lluís Llach.

3. Aplicaria la llei antiterrorista als escoltes i a les caixeres del Lidl. Això, o potenciar les lluites amb ganivets entre els dos col·lectius. Televisades. El diumenge a la tarda. Mmmmhh... relaxant.

Les tres coses que voldries que et passéssin abans de morir

1. Plantar un arbre.

2. Escriure un llibre.

3. Tenir un fill.
(Cola?)
(Bah, però ara que ja he fet un meme, mentre en morir els esfínters se'm mantinguin a lloc, i amb ells la meva dignitat fins l'últim minut, ja en tinc prou)

Apa, ja m'he entretingut prou.
A la merda.

Wednesday, August 16, 2006

Brainstorming #0001

{Inici del comunicat}
Tres cabres
Mitja platja
Un munt de pensaments
{Fi del comunicat}

{Inici del comunicat}
Ei //
? //
Ei //
?
?
Per què em dones aquesta merda? //
No preguntis
Això és un brainstorming
{Fi del comunicat}

{Inici del comunicat}
Avui és dimecres
Si fos dissabte seria un altre dia
{Fi del comunicat}

{Inici del comunicat}
Ei //
( ... )
No hi tornis //
Ei //
( ... )
( ... )
...què? //
Ets un cabró //
( ... ) //
Sí
Sí
, t'ho dic a tu //
Apa i vés a la merda
{Fi del comunicat}

{Inici del comunicat}
Sempre ets tan malparlat?
Si et veiés ma àvia ja vories //
Per mi com si ta àvia me xupa la polla trenta vegades
No consecutives //
Així m'agrada
, amb aquest esperit
{Fi del comunicat}

{Inici del comunicat}
Vull matar
Vull matar
Vull matar
Vull matar
Vull matar
Vull matar cabres a la platja //
Això no rima //
( ... )
És postpoesia //
Ah
( ... )
(Imbècil)
{Fi del comunicat}

{Inici del comunicat}
Ei
Ei
Ei
Aggmmmppffhh...
( ... ) //
Ha
No és fàcil, oi, parlar amb una polla a la boca?
{Fi del comunicat}

{Inici del comunicat}
Falten menys tres dies
Falten zero dies
Falten tres dies
{Fi del comunicat}

{Inici del comunicat}
Ja ho diu la dita
No et tiris la veïna del davant
Si no vols que te l'endinyin pel darrere //
La saviesa popular és sàvia //
La saviesa popular
, és
{Fi del comunicat}

{Inici del comunicat}
Estaràs content
, suposo //
Content
, no
Però peso tres quilos menys //
Tres quilos menys de merda, serà //
Serà
Però tres quilos
{Fi del comunicat}

#0059

Estic fins la polla

d’aquesta merda de setmana apocalíptica...

...que més aviat és una setmana apocalíptica de merda.

Diuen les escriptures:

Profecia #1
E vendràn del Gran Nord mil cavallers ab mil cavalls, e cada cavaller colpirà el cel, fins que al colp milé caurà el Sol, e ab ell caurà el món.

Profecia #2
Tremoleu, pecadors, car el catorzè dia del vuitè mes del primer any abans de les Tenebres serà l’inici dels temps de la foscor. I no trobarà recer aquell qui porti l’obscuritat en el seu ésser, i no tindrà repòs aquell qui no hagi rentat el seu cor.

Profecia #3
Us informem que la setmana del 14 al 18 d’Agost hi haurà talls intermitents en el subministrament de llum a tot l’edifici. Disculpeu les molèsties.

Evidentment, després d’arribar i haver-me de sentir dir “Ja te’n pots anar, que ara mateix tallaran la llum”, i portar més de dues hores esperant, quan finalment m’he decidit (al crit de “ja’m fel·lareu”) a fer alguna cosa de profit que requerís un endoll, just llavors s’han presentat els mil cavallers de l’apocalipsi en la forma d’encarregats de manteniment.

Visca.

Saturday, August 12, 2006

#0058

Estic fins la polla

del puto nen orfe de la campanya de seguretat viària 2006...

...i la seva crueltat subnormal vers el seu pare borratxo.

(En un lluminós lloc indeterminat, molt a prop de Barcelona
(El puto nen orfe esmorza uns nutritius cereals, fets amb tot l’amor pel seu pare borratxo, que està darrere seu preparant-se el seu nutritiu esmorzar)
PUTO NEN ORFE: Papa, avui qui em portarà al cole?
PAPA BORRATXO: Jo.
PUTO NEN ORFE: I per què no m’hi porta la mama?
PAPA BORRATXO: Perquè no hi és.
(És arribat aquest punt, on el pare borratxo li hauria de dir al subnormal del seu fill que la festa on van anar l’altre dia, aquella on la mama estava dins una caixa que van acabar emparedant no era un ritual de benvinguda de la primavera)
(En lloc d’això, el papa borratxo s’asseu rere el puto nen orfe)
PUTO NEN ORFE: I demà, m’hi portarà la mama?
PAPA BORRATXO: No, t’hi portaré jo.
(Gran ocasió perduda de rebentar-li el cap al puto nen orfe amb una paella i dir que ha caigut del tobogan, o directament ofegar-lo en els putos cereals, i amb una mesura d’IQ a la mà, convèncer el món que el puto nen orfe era massa burro com per sobreviure a un esmorzar)
PUTO NEN ORFE: I demà passat? Vull que m’hi porti la mama.
PAPA BORRATXO: ( ... )
(El puto nen orfe continua inexorablement endrapant els cereals amb llet)
(El papa borratxo comença a considerar seriosament la possibilitat de fotre’s set gintonics abans de portar el puto nen orfe al cole, a veure si hi ha sort i aquesta vegada mor ell, el puto nen orfe o els dos. Total, la mama cadàver ja no juga...)
PUTO NEN ORFE: El divendres m’hi portarà la mama, no?
(El papa borratxo surt de pla, en direcció al moble bar)
VEU GUAI EN OFF: Hi ha una cosa pitjor que perdre un ésser estimat en un accident de trànsit...
(L'acció es trasllada al vehicle, on veiem com el nen està situat de manera estratègica per rebentar el parabrisa amb la cara en cas de col·lisió. Porta el cinturó de seguretat ben cordat, i està en una cadireta reglamentària, però el sentit comú ens diu que la subjecció al seient no és tant bona com seria desitjable en d’altres condicions paternofilials)
PUTO NEN ORFE: Papa, per què plores?
(El papa borratxo pensa “Ploro perquè una cosa tan subnormal no pot haver sortit de la meva polla, no pot portar ni mig gen meu... Has de ser per força fill del jardiner, no hauria estat el primer cop que la puta de ta mare me la fotia” mentre busca un tràiler que circuli en direcció contrària a una velocitat acceptable)
VEU GUAI EN OFF: ...ser-ne el culpable. Alcohol. Drogues. El pitjor viatge.
Fade.

Wednesday, July 26, 2006

#0057

Estic fins la polla

de tu, porreta guai...

...que has creuat la ciutat rere meu, al voltant del teu magnífic Audi negre tan guai. La teva camisa blanca és guai, porreta guai, gairebé tant com el teu cabell engominat. Gairebé tant com el teu rellotge guai, gairebé tant guai com les teves ulleres de sol guais.
Però res és comparable al porro que has encès a mig trajecte. Sí, porreta guai, just quan has començat a somriure d'aquella manera tan guai, com només tu saps fer-ho. No sé qui hi havia a l'altre costat del mans lliures, ni tan sols sé si simplement parlaves sol, però sigui com sigui segur que era una conversa guai.
Gaudeix del viatge, porreta guai.

Friday, July 21, 2006

#0056

Estic fins la polla

de les crisis creatives...

..., que no es poden explicar amb un simple "ui, és que tinc un munt de feina que no me l'acabo, i no tinc temps per res", ni amb un "és que el mes passat vaig fer una lluita de ganivets amb un ximpanzé arborícola i vaig perdre, les ferides se'm van infectar, i abans que la gangrena arribés al torrent sanguini em van haver d'amputar cara, esfínters i extremitats, de manera que la meva vida ja és prou entretinguda per ella mateixa", ni molt menys amb el clàssic "la meva bona relació amb les muses es va trencar quan en vaig deixar prenyada una, havent abans promès el sacrifici del meu primogènit a la deesa fenícia de la poesia". No. De les de veritat.

Sunday, July 09, 2006

#0055

Estic fins la polla

de tu, conductor superprudent...

...perquè la teva nova a la pèrdua de punts et conservarà aquestes dotze precioses i valuoses meravelles, però en faràs perdre molts d'altres, filldeputa.
Has d'entendre, conductor superprudent, que no és superprudent, agafar de bon començament el tercer carril (o el segon, però sempre el de més a l'esquerra) i no separar-te'n, anant a una velocitat de creuer de noranta kilòmetres per hora. La teva seguretat, la dels teus i, sobretot, la dels teus punts, sembla assegurada. Cap radar et caçarà circulant per sobre del límit permès, però sobretot no et veuràs mai obligat a avançar per la dreta aquell filldeputa que circula a setanta pel carril central. Oi? Ai però dels imprudents, dels conductors temeraris, aquells que voregen (o atenció, fins i tot superen en alguns casos) els cent vint! Aquells que tanta pressa innecessària semblen tenir, si és divendres, dissabte o diumenge a la tarda i l'autopista està poc menys que congestionada. Aquells que et fan ràfegues de llums, intentant apropiar-se del teu legítim carril. Aquells que no mantenen la distància de seguretat que els protegeix d'una frenada brusca teva (frenada que no tindria cap mena de sentit, perquè a la velocitat que vas no et trobaràs cap vehicle inusitadament lent, al davant, que et faci frenar bruscament, però que estàs en el teu dret de fer quan vulguis). Aquells que ¡oh, mare meva! després de deu kilòmetres intentant arrencar-te del teu carril protector, posen l'intermitent i ¡t'avancen per la dreta! Ja s'ho trobaran, aquests conductors temeraris que fan avançaments antireglamentaris. Ja s'ho trobaran, quan els parin i els treguin uns quants punts.
Tu, conductor superprudent, l'únic que has de fer és continuar el teu camí, i sense desviar la recta mirada de la carretera, dir als nens "Ho veieu? És que condueixen com bojos. No és gens estrany, que es mati tanta gent!".